viernes, 25 de mayo de 2012

LA MEMÒRIA DELS ELEFANTS

 

Des de l'anada del monarca pels països africans, els elefants han estat els protagonistes, i amb raó, bé sigui pel suc que se n'ha tret , bé sigui  per les conseqüències cara a la opinió pública respecte a la vida "privada" d'aquells que viuen del diner públic i que parlen d'exemplarietat, com si el poble visqués en époques passades, quan es mirava els potentats per imitar les seves vides i així sentir-se més aprop d'ells en el rang social, que no pas en la "butxaca", i sense pensar que eren uns tramposos quan s'exhibien.   
Recordant el que diuen de la memòria dels elefants i que tan bé ens va il·lustrar la antiga pel.lícula -La senda de los elefantes- algú amb molt d'encert, ha estampat  un video titulat  "Els elefants enfadats". Està fet amb humor però que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, i....a continuació us inserto el video.



QUI FABRICA LES LLEIS?

La pel.lícula “Criadas y Señoras” em va fer aflorar de nou la qüestió sobre la “fabricació” de les lleis i se’m van presentar una sèrie d' interrogants...






1.-   Per què les lleis no es basen en el sentit més comú i més universal dels drets 
     humans?
    2.- Per què en una societat de blancs i negres, les lleis les fabriquen els blancs  
         per defensar-se dels negres, sometre’ls, castiga’ls, utilitza’ls i mai per tracta’ls     
         com a iguals?
    3.- Per què s’utilitza la lletra o la interpretació de la llei a gust de qui l’aplica?
    4.-  Per què les lleis són corporativistes?

Les lleis protegeixen els jutges suprems no elegits i a qui ningú con- 
trola, investiga, censura ni sanciona malgrat que el savi sentit comú
faci dubtar de la seva imparcialitat.

Els aplicadors de la llei, que defensen i a qui obeeixen?