EL SENYOR ALZHEIMER
.- Com es deia? Preguntà en Lluís
.- Lola, li respongué son germà.
.- Ah!... si, ja me'n recordo, era la meva veïna.
.- Germà! la Lola era la teva dona.
.- Vinga home! Ara no em confonguis, si jo no
m'havia casat mai.
.- Pare...!
.- Vaja! Ara em surt una filla...Tots esteu en contra
meva. Si jo, a tu, mai t'havia vist.
Va ser en aquell precís moment quan tots els presents es varen quedar gelats i un espés silenci va envahir tota l'estança...
No hay comentarios:
Publicar un comentario